http://clio.rediris.es/actividades/trivial/ind_cues.htm
Activitat per recordar la Revolució Industrial
domingo, 29 de noviembre de 2015
lunes, 23 de noviembre de 2015
domingo, 22 de noviembre de 2015
lunes, 16 de noviembre de 2015
jueves, 5 de noviembre de 2015
viernes, 30 de octubre de 2015
Revolució
Francesa
Causes
de la Revolució Francesa
- La societat francesa del segle XVIII, anterior a la Revolució, experimenta una sèrie de transformacions en l'àmbit intel.lectual, científic i econòmic que la porten a questionar l'Antic Règim i a desitjar canvis profunds. El comerç i l'artesania creixen, donant lloc a l'existència d'una rica burgesia, que en canvi està apartada del poder, i que veu en l'intervencionisme econòmic un obstacle al seu desenvolupament i a més de veure's obligada a pagar uns impostos que la noblesa i el clero francesos no paguen.
2)
Unes continuades crisis de subsistències i industrials, remouen
la societat francesa:
la
injustícia del règim senyorial era evident.
Augmenten
les càrregues senyorials damunt els pagesos en un període de males
collites; així mateix, es produeix un alça dels preus agraris.
- La indústria tèxtil francesa no pot competir amb els productes anglesos. Es produeix un tancament de tallers, amb el consegüent atur.
- Els filòsofs i els i.lustrats fan una crítica a l'Antic Règim basada en la raó i en la ciència; Montesquieu (1689-1775), teoritza sobre la separació de poders; Rousseau (1712-1778) parla de la Sobirania Nacional, Voltaire (1694-1778), de la llibertat de consciència.
- Fallida de l'estat davant el gran increment de la despesa pública, a la que contribueix de manera important, la participació en l'anomenada “Guerra dels Set Anys” en el regnat de Lluis XV i en la Guerra de la Independència americana al costat dels americans en el de Lluis XVI.
- Elevades despeses de la Cort, que viu una vida de luxe; aquest fet, junt amb la vida personal dels monarques, causa el desprestigi de la monarquia.
- Davant aquesta situació difícil, no obstant, la noblesa, el clero i la monarquia s'aferren als seus privilegis i no volen cap canvi,
Etapes
de la Revolució Francesa
- Convocatòria dels Estats Generals (1788-89)
Davant
la situació de fallida, el rei Lluis XVI, es veu obligat a convocar
els Estats Generals, institució que agrupa representants dels tres
estaments i que és l'única que pot autoritzar noves contribucions.
La
situació de descontent a França ès greu, i s'expressa en els
quaderns de queixes, on el tercer estament posa en evidència la
situació d'injustícia que suposen els privilegis senyorials i en
demana l'abolició.
La
reunió dels Estats Generals comença a Versalles el 5 de maig de
1789
- Inici de la Revolució (1789)
El
Tercer Estat demana el vot per persona, enfront del vot per
estament. El rei i els privilegiats s'hi neguen i el monarca ordena
el tancament de l'assemblea.
Els
representants dels Tercer Estament i alguns dels altres, es reuneixen
el 20 de juny a la sala del Jeu de Paume de Versalles i es
constitueixen en Assemblea Nacional, per tant representants de tot el
poble francès, decidits a donar a França una nova constitució.
El
14 de julio, el poble de París assalta la presó de la Bastilla, al
centre de la ciutat, allibera els presoners i es fa amb les armes,
matant al governador.
Els
revolucionaris formen cossos armats que anomenen la Guàrdia
Nacional.
A
les províncies, els pagesos assalten castells i cremen arxius.
- L'Assemblea Nacional (1789-91)
L'11
d'agost l'Assemblea Nacional aprova i proclama la Declaració de
Drets de l'Home i del Ciutadà, en que es proclama la igualtat entre
els homes davant la llei i les llibertats ciutadanes.
S'aboleix
parcialment el feudalisme .
El
5 d'octubre, una multitud assalta Versalles i la família reial es
veu obligada a traslladar-se a París (Palau de les Tulleries).
El
setembre de 1791 es promulga una Constitució, que estableix una
monarquia constitucional, dret de vet del Rei i separació de poders
i sufragi censatari.
Es
du a terme una desamortització; es proclama la separació d'Església
i Estat; s'autoritza el divorci; el clero és obligat a jurar la
Constitució .
- La fi de la monarquia (1791-92)
La
Revolució es veu obligada a fer front a l'oposició interior i
exterior. Aquesta darrera prové d'una aliança entre les monarquies
europees, especialment Àustria, sota el temor del contagi
revolucionari.
Entre
els revolucionaris sorgeix també la divisió: per una part, estan
aquells a qui ja sembla bé la situació tal com ha quedat, mentre
que d'altres pensen que cal anar més enllà, amb una autèntica
democratització, insatisfets amb la necessitat de rescaptar els
drets feudals, del que es demana la completa abolició, i el dret
reial de vet.
La
família reial intenta la fugida a l'estranger el juny de 1791, però
es reconeguda a Varennes i obligada a tornar a París.
Davant
l'amenaça d'una invasió austriaca i la complicitat del rei amb
aquesta, els revolucionaris es radicalitzen; els sans-culottes
(treballadors, artesans, botiguers, petits empresaris, etc.) i
d'altres grups exigeixen l'abolició de la monarquia. El 10 d'agost
de 1792 els sublevats assalten les Tulleries i la família reial
acabaempresonada.
Es
convoquen noves eleccions, amb sufragi universal masculí
5.-La
Convenció Nacional (1792-95)
La
nova assemblea legislativa francesa, en substitució de l'Assemblea
Nacional, i elegida per sufragi universal masculí, s'anomenà
Convenció Nacional.
La
primera mesura de la Convenció, el 20 de setembre de 1792 és abolir
la monarquia proclamant la República.
Lluis
XVI fou guillotinat el 21 de gener de 1793, fet que esperona la
declaració de guerra de les
monarquies
europees (Àustria, Prússia, Holanda, Anglaterra, Espanya), contra
França
- La Convenció jacobina i el TerrorDins França, hi ha un important corrent contrarevolucionari. Això provoca una situació de guerra civil i origina un increment de la repressió dins de la mateixa França, contra tots aquells sospitosos d'activitat revolucionàries; els excessos en la repressió porten a
que
alguns enyorin fins i tot la monarquia.
S'inicia
l'etapa anomeda del Terror, persecució implacable contra els
sospitosos d'esser contraris a la Revolució, amb condemnes a la
guillotina. És executada també la reina Maria Antonieta. Es crea el
Comité de Salvació Pública i els Tribunals Revolucionaris, que han
de jutjar els sospitosos.
Es
portaren a terme diverses reformes de caràcter social i democràtic:
redistribució de la propietat, preusmàxims dels articles bàsics,
salari mínim, abolició total del feudalisme; política anticatòlica
i implantació d'un nou calendari.
Es
va promulgar una nova Constitució (1793): sobirania popular, sufragi
universal masculí: no obstant aquesta constitució restà en suspens
per les circumstàncies de la guerra i la contrarevolució interior,
- La Convenció Termidoriana i el Directori (1795-1799)
La
nova Convenció Nacional, defensora dels interessos de la burgesia,
va abolir les reformes de l'etapa anterior, i es promulgà una nova
Constitució(1795), de caràcter conservador.
Es
va nomenar un govern compost per cinc membres,.
La
guerra contra els enemic exteriors continuava amb important èxits;
no obstant, persistia l
a
lluitainterior i la divisió entre els grupos que havien fet la
Revolució.
Això
va permetre que un jove general d'origen cors, Napoleó Bonaparte, el
9 de novembre de 1799 (18 Brumari) portés a terme un cop d'estat,
amb l'ajut d'una part de l'exèrcit, posés fi a la Convenció i es
proclamés Cònsol, primer compartint el poder (triumvirat), després
com a únic cònsol
miércoles, 14 de octubre de 2015
domingo, 20 de septiembre de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)