domingo, 29 de noviembre de 2015

http://clio.rediris.es/actividades/trivial/ind_cues.htm


Activitat per recordar la Revolució Industrial

viernes, 30 de octubre de 2015

Revolució Francesa

Causes de la Revolució Francesa

  1. La societat francesa del segle XVIII, anterior a la Revolució, experimenta una sèrie de transformacions en l'àmbit intel.lectual, científic i econòmic que la porten a questionar l'Antic Règim i a desitjar canvis profunds. El comerç i l'artesania creixen, donant lloc a l'existència d'una rica burgesia, que en canvi està apartada del poder, i que veu en l'intervencionisme econòmic un obstacle al seu desenvolupament i a més de veure's obligada a pagar uns impostos que la noblesa i el clero francesos no paguen.

2) Unes continuades crisis de subsistències i industrials, remouen la societat francesa:
la injustícia del règim senyorial era evident.
Augmenten les càrregues senyorials damunt els pagesos en un període de males collites; així mateix, es produeix un alça dels preus agraris.


  1. La indústria tèxtil francesa no pot competir amb els productes anglesos. Es produeix un tancament de tallers, amb el consegüent atur.

  1. Els filòsofs i els i.lustrats fan una crítica a l'Antic Règim basada en la raó i en la ciència; Montesquieu (1689-1775), teoritza sobre la separació de poders; Rousseau (1712-1778) parla de la Sobirania Nacional, Voltaire (1694-1778), de la llibertat de consciència.
    1. Fallida de l'estat davant el gran increment de la despesa pública, a la que contribueix de manera important, la participació en l'anomenada “Guerra dels Set Anys” en el regnat de Lluis XV i en la Guerra de la Independència americana al costat dels americans en el de Lluis XVI.

  1. Elevades despeses de la Cort, que viu una vida de luxe; aquest fet, junt amb la vida personal dels monarques, causa el desprestigi de la monarquia.

  1. Davant aquesta situació difícil, no obstant, la noblesa, el clero i la monarquia s'aferren als seus privilegis i no volen cap canvi,

Etapes de la Revolució Francesa


  1. Convocatòria dels Estats Generals (1788-89)
Davant la situació de fallida, el rei Lluis XVI, es veu obligat a convocar els Estats Generals, institució que agrupa representants dels tres estaments i que és l'única que pot autoritzar noves contribucions.
La situació de descontent a França ès greu, i s'expressa en els quaderns de queixes, on el tercer estament posa en evidència la situació d'injustícia que suposen els privilegis senyorials i en demana l'abolició.

La reunió dels Estats Generals comença a Versalles el 5 de maig de 1789



  1. Inici de la Revolució (1789)
El Tercer Estat demana el vot per persona, enfront del vot per estament. El rei i els privilegiats s'hi neguen i el monarca ordena el tancament de l'assemblea.
Els representants dels Tercer Estament i alguns dels altres, es reuneixen el 20 de juny a la sala del Jeu de Paume de Versalles i es constitueixen en Assemblea Nacional, per tant representants de tot el poble francès, decidits a donar a França una nova constitució.

El 14 de julio, el poble de París assalta la presó de la Bastilla, al centre de la ciutat, allibera els presoners i es fa amb les armes, matant al governador.
Els revolucionaris formen cossos armats que anomenen la Guàrdia Nacional.
A les províncies, els pagesos assalten castells i cremen arxius.


  1. L'Assemblea Nacional (1789-91)
L'11 d'agost l'Assemblea Nacional aprova i proclama la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, en que es proclama la igualtat entre els homes davant la llei i les llibertats ciutadanes.
S'aboleix parcialment el feudalisme .

El 5 d'octubre, una multitud assalta Versalles i la família reial es veu obligada a traslladar-se a París (Palau de les Tulleries).
El setembre de 1791 es promulga una Constitució, que estableix una monarquia constitucional, dret de vet del Rei i separació de poders i sufragi censatari.
Es du a terme una desamortització; es proclama la separació d'Església i Estat; s'autoritza el divorci; el clero és obligat a jurar la Constitució .


  1. La fi de la monarquia (1791-92)
La Revolució es veu obligada a fer front a l'oposició interior i exterior. Aquesta darrera prové d'una aliança entre les monarquies europees, especialment Àustria, sota el temor del contagi revolucionari.
Entre els revolucionaris sorgeix també la divisió: per una part, estan aquells a qui ja sembla bé la situació tal com ha quedat, mentre que d'altres pensen que cal anar més enllà, amb una autèntica democratització, insatisfets amb la necessitat de rescaptar els drets feudals, del que es demana la completa abolició, i el dret reial de vet.
La família reial intenta la fugida a l'estranger el juny de 1791, però es reconeguda a Varennes i obligada a tornar a París.
Davant l'amenaça d'una invasió austriaca i la complicitat del rei amb aquesta, els revolucionaris es radicalitzen; els sans-culottes (treballadors, artesans, botiguers, petits empresaris, etc.) i d'altres grups exigeixen l'abolició de la monarquia. El 10 d'agost de 1792 els sublevats assalten les Tulleries i la família reial acabaempresonada.
Es convoquen noves eleccions, amb sufragi universal masculí


5.-La Convenció Nacional (1792-95)

La nova assemblea legislativa francesa, en substitució de l'Assemblea Nacional, i elegida per sufragi universal masculí, s'anomenà Convenció Nacional.

La primera mesura de la Convenció, el 20 de setembre de 1792 és abolir la monarquia proclamant la República.
Lluis XVI fou guillotinat el 21 de gener de 1793, fet que esperona la declaració de guerra de les
monarquies europees (Àustria, Prússia, Holanda, Anglaterra, Espanya), contra França

  1. La Convenció jacobina i el Terror
    Dins França, hi ha un important corrent contrarevolucionari. Això provoca una situació de guerra civil i origina un increment de la repressió dins de la mateixa França, contra tots aquells sospitosos d'activitat revolucionàries; els excessos en la repressió porten a
que alguns enyorin fins i tot la monarquia.

S'inicia l'etapa anomeda del Terror, persecució implacable contra els sospitosos d'esser contraris a la Revolució, amb condemnes a la guillotina. És executada també la reina Maria Antonieta. Es crea el Comité de Salvació Pública i els Tribunals Revolucionaris, que han de jutjar els sospitosos.
Es portaren a terme diverses reformes de caràcter social i democràtic: redistribució de la propietat, preusmàxims dels articles bàsics, salari mínim, abolició total del feudalisme; política anticatòlica i implantació d'un nou calendari.
Es va promulgar una nova Constitució (1793): sobirania popular, sufragi universal masculí: no obstant aquesta constitució restà en suspens per les circumstàncies de la guerra i la contrarevolució interior,

  1. La Convenció Termidoriana i el Directori (1795-1799)
La nova Convenció Nacional, defensora dels interessos de la burgesia, va abolir les reformes de l'etapa anterior, i es promulgà una nova Constitució(1795), de caràcter conservador.
Es va nomenar un govern compost per cinc membres,.
La guerra contra els enemic exteriors continuava amb important èxits; no obstant, persistia l
a lluitainterior i la divisió entre els grupos que havien fet la Revolució.
Això va permetre que un jove general d'origen cors, Napoleó Bonaparte, el 9 de novembre de 1799 (18 Brumari) portés a terme un cop d'estat, amb l'ajut d'una part de l'exèrcit, posés fi a la Convenció i es proclamés Cònsol, primer compartint el poder (triumvirat), després com a únic cònsol